Una ajudeta

Missatge al arrancar Windows:
- [HKEY_LOCAL_MACHINE\SOFTWARE\Microsoft\Windows NT\CurrentVersion\WinLogon]
- Modificar els valors de legalnoticecaption i legalnoticetext

Conter Administrador sempre visible:
- Creem (o modifiquem si existix) una entrada del tipus DWord amb el
nom Administrador i amb valor 1 en:
[HKEY_LOCAL_MACHINE\SOFTWARE\Microsoft\Windows
NT\CurrentVersion\Winlogon\SpecialAccounts\UserList]

Executar programes a l'inici de WXP:
- HKEY_LOCAL_MACHINE\Software\Microsoft\Windows\Current Version\ Run i creem una nova
entrada de Valor Alfanumérico, li donem el nom de “Ejecutar al Inicio”


Inhabilitar l’Administrador de Tarees:
Obrim l'editor de registres i anem a la següent ruta:
HKEY_CURRENT_USER\Software\Microsoft\Windows\CurrentVersion\Policies\System
Busquem l'entrada DisableTaskMgr i si el modifiquem i li posem un 1, inhabilitarem
l'Administrador de tasques per a l'usuari en qüestió.


Impedir l’accés a les propietats de pantalla
HKEY_CURRENT_USER\Software\Microsoft\Windows\CurrentVersion\Policies\System
Botó dret-Nou-ValorDWord i escrivim com a nom del valor “NoDispCPL”, després fem
novament clic en la caixa de informació del valor i li fiquem 1 i ja està, ningú només que nosaltres
tindrà accés a les propietats de pantalla, això fent-li-ho per a cada usuari del PC


Amagar el botó de “Apagar el Sistema” del menú “Inici”
L’objectiu en aquest cas, és amagar el botó d’Apagar el Sistema del Menú Inici i per a
aconseguir-ho anirem a la següent branca:
HKEY_CURRENT_USER/Software/Microsoft/Windows/CurrentVersion/Policies/Explorer.
En aquest no trobem la entrada NoClose, però la creem, de tipus DWord, amb valor 1.

Obrir el Visor de succesos: eventvwr.msc

Executar programes en segon pla:

Per a això, copiem en un directori (per exemple C:\SERV) els arxius necessaris, que
podem baixar-nos directament d’Internet realitzant una busca sobre srvany download. Estos
arxius són: srvany.exe, srvany.wri i instsrv.exe.
Des d’un símbol de comandos anem al directori anterior (C:\SERV) i escrivim l’ordre
INSTSRV MISERVICIO C:\SERV\SRVANY.EXE

Amb açò hem creat un nou servei amb el nom que li hagem indicat (MISERVICIO en este
exemple, però pot ser qualsevol). Per a comprovar-ho, executem la consola services.msc i
veurem com efectivament s’ha creat un servei amb el nom que li hagem donat. Des d’ací podem
indicar el tipus d’inici que desitgem per al nostre servei, el compte a què anem a associar-lo, etc.

Bé, ara hem d’indicar al servei quin és el programa que volem que s’execute com a servei.
Per a això, anem a l’editor del registre del sistema (Regedit) i anem a la ruta
HKEY_LOCAL_MACHINE\SYSTEM\CurrentControlSet\Services i veurem com s’ha creat una
carpeta amb el nom que li hagem donat al servei.

Sota la carpeta MISERVICIO hem de crear una clau amb noms Parameters, i en esta clau
hem de crear un nou valor alfanumèric amb nom Application. El valor d’Application ha de ser el
nom del programa que volem executar com un servei, utilitzant la RUTA COMPLETA de l’executable.

Massa temps en silenci.

I és que el dia a dia ens devora, amics. Segurament la majoria de vosaltres penseu igual que jo, pareu-vos i penseu en les coses importants. Massa vegades no ho fem i per això portem el ritme que portem.
Per això ja és l'hora tornar a posar al dia aquest quadern de Bitàcora...
Com bé sabeu, la interminable espera de trobar feina ha fet que em pose a estudiar en relació amb una de les meues professions frustrades, m'he posat a fer un mòdul d'informàtica a Batoi, concretament el d'Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa (ASIX, per als amics).
Vaja, no em pensaba que tornar a estudiar fós tant pesat, principalment perquè ens donen molta feina allà, però bé, a poc a poc anirem fent el que puga ser, je, je...
Allà pel mes de setembre Júlia va complir un any ja! I Maria està a punt d'acomplir-ne 6!! Com passen els anys, macagondeu!!
Al mes de desembre hi hauràn més novetats, sucoses novetats, del que vos puc oferir un avançament: si no passa res conduïré un programa a la ràdio del meu poble, a Ràdio Cocentaina!!
Si, si, Toni locutor de ràdio, d'un programa que s'anomenarà Esclat! i que versarà sobre música 100% En Valencià, però que s'intentarà que continga una mica de tot: notícies relacionades amb la música i amb la llengua, curiositats dels grups, entrevistes, etcétera.
Intentaré penjar tots els programes ací, al blog, per si a algú li interessen; amés crearem un perfil al Facebook, per informar-vos diàriament (o quasi), així que esperem que siga un èxit i us agrade.
Bé, crec que per a hui ja està bé, vaig a acabar els deures d'ASIX, que la setmana que ve comencen els exàmens, vaja!!

I tornem amb el 2011

Vaja, amics, quant de temps sense penjar ninguna coseta...

Ai d'aquell dia que em varen dir que en qüestió de xiquets 1+1 no en feien 2... Ara estic, millor dit, estem passant-s'ho per les mans.

I no és que Júlia es porte malament, és que entre les dos el dia a dia és fatigant i això que Bea no s'ha posat encara a treballar.

Ací us deixe unes fotos tant de Júlia (que, per cert s'acaba de dormir al meu braç mentre escric estes línees...) com de Maria.

Com bé sabeu, la meua època a LandStudios acabà allà pel mes d'agost, afortunadament de manera satisfactòria per ambdós parts i a continuació es va obrir la porta d'un nou treball, a Cocentaina al Taller de Empleo y Reciclaje "Cocentaina Natura" com a professor de les especialitats de Treballs Forestals i Agricultura Ecològica.


Ha durat poc, tan sols han sigut tres mesos, però tres mesos molt bons en quant a feina i en quant a relacions personals amb alumnes, resta de professors, direcció i gent de l'Ajuntament de Cocentaina en general, sempre és bò ampliar mires i conèixer altres coses i si amés és al teu poble, en el que t'agrada i damunt ben pagat, doncs millor que millor.

A banda de tot això també se m'ha permés gaudir de nombroses activitats entre les que destacaria l'nellament de voltors amb els amics del Projecte Canyet, a Alcoi, de la que us penje unes imatges o bé la xarrada radiofònica a Ràdio Cocentaina en relació amb la finalització del curs i que també la teniu íntegra a l'apartat de descàrregues.
I, com no, també s'han passat les Festes  de Nadal... Ho hem passat tots molt bé, especialment els més xicotets, amb el Pare Noël, els Reis Mags, els regals i demés. I els majorets amb els dinarets, la família, je,je i totes eixes coses.

També penje unes fotos per que vegeu que bé ho hem passat...

Un mes de setembre "mogudet"

La pàgina està en construcció, però ja us penje les fotets de Júlia, per anar fent boca...

Les novetats més importants: Júlia, lògicament, però també que he deixat LandStudios i ara fa un parell de setmanes que he començat a un curro nou, ací a Cocentaina, a l'Escola Taller, donant classes fins final d'any.

Salutacions

4 cases en 7 anys!

Si, si, anem a tornar a canviar de casa, per si no ho sabieu. Ens hem comprat una adosaet a Cocentaina, després de mesos de negociacions ens hem amb la casa desitjada des de fa molt de temps...

Està enfront del Poliesportiu, té una zona comú amb piscineta i som veïns dels nostres amics Javi i Sónia, per tot això i per més coses que no es poden contar (perquè s'han de vorer, clar) estem tots tres molt contents, el que passa és que estem doblement hipotecats, ejem...

Ara, el que toca és arreglar-la i, sinò passa res, allà pel mes de setembre, abans que nasca Júlia volem estar-hi allí, així que aquestes vacances hauré de treballar dur per aconseguir-ho, això sí amb l'ajuda d'algun que altre amic, perquè d'altra manera, no se...

Bea continua de baixa, amb alguna molèstia, però crec que el que pitjor du és la calor, però bé poc a poc, esperar i que vaja tot tranquilet...

M'imagine q aquestes vacances no tindré molt de temps per posar-vos al corrent del que va passant-me i per això us remet al mes de setembre, en el que hi hauran novetats molt interessants, però que ara no us puc adelantar.

Que passeu unes Bones Vacances i porteu-vos bé!!

I les festes ja s'han acabat!!!

Be, aquesta setmaneta hem acabat l'any fester, desrpés d'unes jornades que han sigut esgotadores de cap a peus: la Clavariesa ens ha obligat a complir amb tots els actes i això, combinat amb els actes festers i les nits d'esplai, han acabat amb les energies de tota la familia...

Ho hem passat tots molt bés, des del dia de la Vespra fins la Pujà... A la primer foto podeu vore'ns a Maria i a mi desfilant pels carrers de Muro després d'un espectacular xàfec de pluja que afortunadament tan sols va retardar l'eixida uns 10 minutets...

 Al dia següent, ja sabeu el primer acte de festes: la Diana, amb molta són però amb molta il·lusió després de tants anys m'enfunde el tratge i en companyia del meu germà ens en pujem a la Plaça l'Esglèsia i a les 7.10h comença la Diana.

Óscar anava una mica "espatllat", tal com podeu vorer a una de les fotos més avall, i és que no s'havia gitat i, clar, el q passa, el Ron amb Cola acaba passant càrrec, je,je...

Però de seguida i només acabar la Diana comencen els actes d'esglèsia i Clavariesses: a les 10:00h passacarrer, missa i mascletà, per segona volta en quatre anys. mireu que bonica anava Bea, encara no se li nota molt la "panxeta".

I per la vesprada i després del dinar de protocol (Clavarieses, Junta i Retors inclosos) l'Entrà, ja veieu que no parem, tot i que nosaltres en este cas ja més tranquils perquè Maria i jo

 baixem a la carrossa

Després corrents cap a la Processó, a sopar, prendre's alguna "coseta" ràpidament i a descansar el diumenge tambés fou llarg: Ofrena, Missa, Passeig i Processó super-llarga, ejem, ja comencem a notar el cansament.

Us ensenye més avall unes images del segon dia de la "Trilogia"...

I al mig de tot açò, és clar també varem tenir temps per gaudir, entre d'altres coses de la Fira, ací teniu més images.

Ja sabeu, el tercer dia, el Dia de l'Alardo és un dia més tranquil per als que no hem disparat, una mica més avorrit...
Però no vull acabar sense recordar-me'n d'un personatge destacat per a nosaltres (principalment per a Maria) durant aquestes Festes, no és altre que Gabri, el seu mestre,  que eix també a la Filà la Mare de Déu, amb nosaltres i al qual Maria ha dut una mica pel "carrer de l'amargor", però que ell amb molta paciència ha sabut torejar i per això mereix també una xicoteta menció en aquest quadern.

I això és tot, si tot va bé, l'any que ve tornarem a eixir i, en aquest cas, en serem un més, ara tant sòls quedarà convécer a Bea, però això ja és més difícil, hauré d'aner fent "punts" durant tot l'any... Uff, el que m'espera!!

Un més a la família!?

Si,si, és el que pareix... Anem a tornar a ser pares!!!

M'imagine que la majoria de vosaltres ja ho sabieu: Bea està embarassada, ja de 4 mesos (16 setmanes) i ja se li nota inclòs la panxeta, je,je...

Per als que no ho sabieu, no ho havia penjat abans perque, com diu el refrany "gat escaldat, amb aigua gelada té prou..."

Bé, esperem que vaja tot bé, en breu us comunicaré el sexe, la ginecòloga, que encara no ho té molt clar...

Mentretant, ací teniu una ecografia de fa unes setmanes, ja aniré posant-vos al dia.

Salutacions!!

Una setmaneta tranquileta...

El passat dijous em varen operar dels queixals del seny a València, a l'Hospital General.

Avui dissabte, tranquilet a casa, em decideix per crear una nova entrada al bloget este. No sabia que fer, la veritat, no ho he passat mal de dolor, però sí de veure com se m'ha fet la cara aquests dies, em recorde a l'home-elefant... Em fa vergonya fins i tot penjar una foto i ja no us diré el tema d'eixir al carrer...

No obstant això, estos dies de dolor amb descans també estàn permitint-me disfrutar una mica a casa amb Maria i hui em aprofitat per a fer un tiramisú, per a mi no, és clar, jo tinc per davant una setmaneta de caldets, sumets i demés...

Ací us deixe unes fotets de Maria fent la tarta.

El blog de Toni és el blog de tots els seus amics

Últimament estic rebent molts mails felicitant-me pel meu recent estrenat blog... I deveres que us estic molt agraït, però m'agradaria q s'animareu una mica i insertareu comentaris al mateix blog, ja que aquest està fet per a vosaltres. Així que ànims, ja no cal estar enregistrat per poder comentar, podeu deixar comentaris anònims!!!!

Una forta abraçada a tothom
P.D. I que conste que no escolte molt Kiss FM...

Nova secció: Descàrregues

Hola amics, poc a poc vaig millorant el meu blog i per això anem estrenant noves seccions: una de les destacades serà a partir d'ara la de descàrregues. En ella aniré penjant les rutes per la serra que vaja fent, en format de Google Earth, per si us interessa descarregar-vos-les i fusar un poc amb elles i, per què no, volcar-les al vostre GPS i gaudir d'elles.

Sierra Nevada i Cerro Pelao: 3.181 m (o era la velocitat del vent?)

Una aventureta més, cinc amics i una meta: el Cerro Pelao (3.181 m). Rafa Armero, Luis Armero, Javi Díaz, Paco Sanz i jo. Eixim a les 15.30 h del divendres 26 de març cap a la localitat de Jeres del Marquesado, a Granada. Unes horetes de viatge i una horeta de passeig fins arribar al Refugio del Postero Alto, localitzat al mig d'un enorme tallafocs.

La nit es presentava tranquil·la, tot i conforme avançava la nit, les previsions es feien cada vegada més pessimistes: es preveien per al dissabte, vents amb velocitat superior als 100 Km/h i fins i tot que arribaren als 150 Km/h... Varem sopar i cap al llit, quan abans millor,perque ja sabem el que es descansa en aquests tipus de refugis...

I les previsions es varen complir, el mateix dissabte 27 de març, ens aixecarem cap a les 7.30 h i després d'un copiós esmorzar i un llarg temps de debatiment entre els experts muntanyencs del Centre Excursionista Contestà (amb qui, per primera vegada ens estrenàvem a una eixida d'hivern), es va decidir prendre marxa, tot i que el vent bufava amb molta força.

Començarem l'ascensió des del refugi de Postero Alto (1850 m, aproximadament), com comente, no sense dificultats, ja que les ratxes de vent eren molt fortes i en ocasions ens feien agatxar-nos fins quasi "besar" la neu per evitar caure al terra i no espatllar-nos.
El vent bufava tant fort que la neu ens colpejava com si de milers de ganivets es tractara, no passava res, ben tapadets i cap a dalt...


Cap als 2.500 metres d'altitud ja començarem a tenir problemes amb la neu gelada, era l'hora de posar-se els grampons: la meua primera vegada, je,je... I ganes ja tenia perque les últimes vegades m'havia quedat amb les ganes d'utilitzar-los.

Amb la ajuda del meu bon amic Rafa ens els vàrem posar i vàrem continuar pujant, no sense abans agafar forces amb algun dolcet i algun datilet del nostre veterà muntanyenc: Paco Sanz.

Cada vegada es feia més difícil fins i tot caminar i a les tres hores i mitja d'ascensió i en coronar la vessant ens donàrem conter realment de la magnitud del vent allà dalt.

Us deixe un vídeo per a que es feu una idea de les dificultats que hi havien cap als 2.950 metres, la nostra cota màxima abastada a aquesta excursió...



Després d'una nova parada, esta vegada a la Piedra de los Ladrones, per prendre el rituós bocata i després de no poques i acalorades deliberacions, i donada la elevada perillositat a que ens exposavem amb estes les condicions meteorològiques, decidirem tornar cap a baix. I una altra vegada sense fer cim: és el que te la muntanya, sempre està ahí, però moltes vegades pareix que te alguna cosa contra tu que no et deixa, una i altra vegada, llograr els teus objectius... Però l'alta muntanya és així, cada viatge és una història i mai pots endevinar quines condicions vas a trobar-te allà dalt.

Amb un cert regustet amarg (uns més que altres) decidirem desistir i tornar cap al refugi. Bé, dins del mal, havíem gaudit molt i encara ens quedaba bona cosa de neu per xafar.

Començarem el descens, desviant-nos per un dels barrancs paral·lels al Barranco de los Alhorines (descens no recomanat en eixes condicions) per gaudir unes estonetes més de la nostra eixida.
Baixada tranquil·la, amb algun sustet i alguna risa per les constants caigudes, ja siga pel vent (que fins i tot dos vegades seguides, literalment ens tombà, fins i tot als més grandots del grup) o per la pròpia neu, que invitaba a jugar o còrrer més del conter i que a algú li jugà alguna mala passada, és clar, sense ocasionar més enllà de unes quantes rises...
 
Una vegada baix Alfonso (el superguia) decidí allargar-se una mica més i entrar cap al Barranco del Alhorín per a que poguérem conèixer un altre raconet.
Eixa nit: cervecetes, rises, soparet, partideta de cartes i a "xafar l'orella", baix una forta pluja i amb l'esperança de que al dia següent, almenys, ens eixira millor dia.

El mateix diumenge, cap a les 7.30h, en peu, després de descansar i esmorzar molt bé, carreguem les motxilles i partim cap als cotxes, després de descarregar, passeget per l'Arroyo Alcázar, que baixava amb molta aigua i, després de 2,5 hores arribem al poble de Jeres del Marquesado, al cotxe i cap a casa.




Be, amics, una vegada més la muntanya no ens deixa complir els nostres objectius, però com ja sabem, ella sempre estarà ahí.

A aquesta figura podeu vorer la ruta realitzada el dissabte.

Una abraçada amics i fins la pròxima aventura